Estimat Rosselló,
si podies venir,
amb la barca del temps,
amb el vent de llevant,
a L'Alguer.
I senties amb mi
com és viu i arrelat, i tan clar,
aquest nostre parlar català
de L'Alguer.
Com et diu el teu nom
i somriu la ciutat de L'Alguer
allunyat amic meu
que ara ets als xiprers,
a l'indret on comencen
a obrir el record
i el veler el camí
que et va ser sempre car,
el camí de la mar
de L'Alguer
(Espriu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada